Bon dia!
Un dia com avui de l'any 1274, Jaume I fundà la nostra vila atorgant-li la Carta Pobla.
Hi ha constància que ja abans de la publicació de la Carta Pobla, tant el rei Jaume com el seu fill, l'infant Pere, aleshores senyor de Borriana, havien anat concedint permís per fundar cases i ocupar terres en terme d'aquesta última població amb la idea de fundar-ne una de nova.
Així, Clara Paris, filla de l'argenter reial, rebria la primera d'aquestes donacions reials el 8 de juliol de 1274, i el borrianenc Salomó Vidal, jueu, en rebria una el dia 16 de febrer de 1274, és a dir, només quatre dies abans de l'atorgament de la Carta Pobla. Aquest Salomó Vidal passarà a la història com el primer batlle de la vila, paper en el qual el trobem a partir del mes de març de 1276.
Al rei Jaume I li interessava fundar una nova vila en aquesta zona almenys per dos motius: d'una banda, després de la conquesta, aquesta llesca de terra entre Betxí, Onda, Nules i Borriana havia quedat despoblada i calia repoblar-la; d'una altra banda, en un context de lluita de poder amb la noblesa del seu regne, li calia enfortir el braç reial, així que li venia molt bé la creació d'una nova vila que participaria de ple dret en les Corts i en la Diputació General del Regne de València defensant els interessos reials.
Pel que fa a l'emplaçament de la vila, s'hi aprofitarà la cruïlla entre el Camí reial de València a Tortosa i Barcelona (l'actual carrer Major) i el camí que comunicava Onda amb Borriana (actuals carrers Comte d'Albay i Ramon i Cajal), creant-s'hi una plaça porticada a l'esmentada cruïlla, la destrucció de la qual entre finals del segle XVII i l'any 1966 seria mereixedora d'una entrada a banda.
Ací us deixe un fragment de la Carta Pobla:
«Correspon a reis i prínceps assignar termes certs a les poblacions que funden, i concedir als seus pobladors furs o costums, amb els quals han de viure i ser regits: per això, Nós, Jaume, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller; per Nós i pels nostres successors donem i concedim a vosaltres, tots i cada un dels pobladors de la població de Vila-real, que hem decidit establir en terme de Borriana, termes certs, és a dir, des de la séquia Major de Borriana amunt cap a la dita població, i des d'enllà, així com afronta amb el terme de Nules, i d'allà fins a l'anomenada Misquitiella, que està cap a Betxí, i d'allà fins al molló del turó cobert, on es talla la pedra, i cap al riu Millars».
Als següents paràgrafs, Jaume I concedeix a la vila unes condicions econòmiques especials que tracten d'incentivar l'arribada de nous pobladors. Per començar, concedeix als vila-realencs l'ús de llenya, aigua, pastures, pedra i calç en les mateixes condicions que als habitants de Borriana. A més a més, determina que hi haurà mercat cada dissabte i una fira cada any. Igualment, a la Carta s'hi marca una exempció en el pagament de les taxes per l'ús de forns, molins, carnisseries, tendes, obradors, pes i almodí (relacionat amb el comerç del blat).
Una vegada atorgada la Carta Pobla, Jaume I s'encarrega d'incentivar el creixement de la vila també d'altres maneres. Al maig del mateix any 1274 renuncia a les seues rendes personals de Borriana per tal que aquestes es destinen a la creació d'una nova séquia que permeta crear nous regadius; el 18 d'abril de l'any següent concedeix permís per la creació d'un hospital i la construcció d'un pont sobre el Millars (el pont de Santa Quitèria que podeu veure en la imatge del costat).
Us deixe els enllaços d'on he tret la informació per si voleu aprofundir-hi:
Entrada
"Carta Pobla" de la
Vilapèdia, l'enciclopèdia digital de Vila-real.
"Tal dia com hui del 1274 Jaume I va fundar Vila-real" Diari Nosaltres la Veu, 20 de febrer de 2022
Us deixe també l'enllaç
a un article de Santiago Vilanova, que fou professor del departament de Ciències
socials del Tàrrega, que n'explica alguns altres detalls i hi fa una reflexió final molt encertada.
Espere que el gaudiu!
